Karlos x Soledad = Manel & MarinaKarlos x Soledad = Manel & Marina
 Cvillasur Cvillasur
Ets a » Karlos x Soledad = Manel & Marina » Arxiu de Relats » Novembre 2007 » La Cresta Del Ferran
dijous 29 de novembre de 2007, 17:08:49
La cresta del Ferran
Tipus d'Entrada: RELAT | 989 visites

Aquest passat diumenge (25/11/2007) hem fet realitat una idea de l’agost del 2004, que varem intentar fer-la però en perdre el camí varem decidir rodejar la cresta d'en Ferran en tota la seva immensitat... aquell dia varem trigar 8 hores en rodejar-la,explicant les histories de l’estiu, aquest diumenge 9h30min per travessar-la per dalt, parlant de plans futurs, de muntanya, de família i d’amics... tot plegat una altre excel•lent experiència a la garrotxa... Aquest cop em tornat els mateixos, Kopo “la padrina”i jo mateix, amb l’intenció de fer (ja posats) un curs d’escalada en crestes (jo soc l‘alumne).

L’experiència general és excel·lent, la roca, les vistes, la diversitat tant gran de trams i fins i tot la “matxacada” física que ens va suposar.

 

8:30 comencem a caminar, deixem el cotxe una mica més endavant de la granja, si no vas amb 4x4 és impossible continuar... almenys amb un ibiza...

9:30 arribem a la fletxa que indica l’inici de la grimada... Tot aquest primer tram fins a la cova és mot entretingut i la padrina m’explica tot el que s’ha de saber, posar friens, tascons, vagues, aprofitar arrels... perdem una mica de temps, però és a lo que veníem...

 

Varem decidir travessar la cova, totalment recomanable, i realment rellisca!

Passat aquest tram podríem dir que ve la part més entretinguda de la cresta, alguns trams aeris de tercer em fan demanar de passar cordats, sembla mentida com canvia el coco quant veus una corda davant teu...

 

Realment, fins al ràpel, hi ha un bon tros, nuse, poder 2 horetes o més... la roca, excepte en un pas, és d’una gran qualitat i et dona molt seguretat.

 

El ràpel ens el passàvem, sort d’un noi que ens va avisar, sinó nuse, suposo ke l’agüéssim acabant buscant, però amb la kopo mai se sap...

Total, que fem el ràpel i el trosset de IV,amb molt de vent, que li dona una mica d’emoció.

Passat aquest tram, sembla que vas a un lloc diferent, la dificultat no passa de II i és purament una qüestió física arribar al final... o almenys per als que no estem en la forma que voldríem.... jo personalment en matxaco les cames, i el millor de tot, és que quan arribes a la bandera catalana, encara has de baixar 600m, dels quals 200 en 15 min....

 

Arribarem al cotxe de nit, cosa molt avitual en les nostres excursions, apurar el temps al màxim. Tornem amb la feina feta, el cos trinxat, un curs a la butxaca i una experiència que és repetirà,aquest cop en el pirineu, allà on un dia, fent el Bachimala per la Punta de Sabre, vaig descobrir que les crestes poden donar grans satisfaccions...

S’ha de dir que a les fotos no he estat capaç de captar l’esència de l’escalada que vaig experimentar...

Gracies Kopo i Soledad, tu per portar-me i tu per animar-me.

 

Les dades de l’excursó:

Desnivell acumulat 985m

Alcada màxima 991m i mínima 312m

Temps total 9h30min

Calories cremades: tropecientasmil amb agulletes i tot!

mes fotos a:  http://www.madteam.net/fotografia/galeria.php/3578

   




Afegir nou comentari
Usuari de Madteam.net No usuari




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook