Saturday 30 de October de 2010, 23:01:34

1 Comentaris

Escalada en bona companyia a Sadernes

Tot i que ja fa dos anys que voltem per Sadernes i que escalo els seus diferents sectors, encara no tenia ni una foto i per això l’absència de publicacions...

Però aquest dissabte, per fí hem pogut quadrar agendes i puja el Jose (Bombero de la Roca) i la seva família a passar el dia amb nosaltres.

En arribar i per no perdre ni un minut, agafem la motxilla i marxem cap a les parets.

Jo des 

de que el conec (d’això ara fa un any i poc) i des de que volto per Sadernes,tenia pensades unes vies per ell, en concret una... be de fet tinc varies, tot es qüestió que tornin a pujar...

Per agafar contacte amb la roca i les vies de Sadernes, el porto a Castell S’Espasa dret, un sector on hi ha una bonica via de dos llargs, “Serveis mínims” (V i V+) que et posa al teu lloc i t’informa que a Sadernes no es regala el grau.

Per la hora només fem el primer llarg.

Passem a una bonica via que m’ha recomanat el Jordi i que encara no havia provat, és “El nas” (6a+), una via d’aquelles que et fan gaudir de l’escalada amb bones preses de mans i una bona continuïtat.

Un cop superada passem a fer “la liendre” (6b), una via que sabia que era pel Jose des de el primer dia que la vaig pujar, una via de les que a ell li agraden, de força i no parar-se a pensar-s’ho massa...

Ells les encadena totes, jo a les dos difícils he de fer 3 o 4 parades, però estic content, poc a poc vaig provant cosetes...

El Jose, com sempre dirà que puc fer molt mes del que faig, tot serà qüestió de temps i de perdre la por a volar...

Jose, quien te ha visto y quien te ve!!!

Donat que el dia és familiar hem de tornar al camping i com sempre  deixem pensdentes moltes mes escalades...

un plaer escalar amb aquest "bombero de la roca"

Àlbums de Fotos relacionats:

• Escalada a Sadernes

1 Comentaris

Enviat per Jmc el Thursday 16 de December de 2010

“Hombre Carlitos, ya era hora de que publicarás las fotos bou ;)

Sadernes, genial, y las vías muy buenas, me quedé con las ganas de más. Cuando quieras nos vuelves a invitar.

Bueno bou, a ver si quedamos para trepar, no sé, a Montserrat por ejemplo.

Ens veiem”